La humanitat es troba en un carreró sense sortida, hi ha molta separació, desconfiança i odi, entre països i entre cultures. El resultat és un món on no hi ha ni justícia ni llibertat, les dues van unides, si falta una, falta també l’altra. És imprescindible donar un gir cap a una altra manera de fer les coses en què predominin les persones i no els diners.
Una de les propietats més rares i fonamentals de la física quàntica és l’anomenada “entrellaçament quàntic”. Consisteix en el fet que dues partícules, com els electrons, estan connectades de tal manera que, per molta separació que hi hagi entre elles, els seus destins estan units, un canvi en una d’elles afecta de seguida a l’altra. Einstein ho anomenava “acció fantasmal a distància”. Aquesta unitat demostrada a nivell quàntic també es pot extrapolar a la humanitat. Comparat amb la immensitat de l’univers, les persones som com a partícules unides en un mateix planeta i, per tant, el que passa a una part del món ens afecta a tots, no hi ha separació.
Un informe titulat Límits segurs i justos del sistema terrestre, publicat a la prestigiosa revista científica Nature, conclou dient que “hem sobrepassat la majoria dels límits vitals dins dels quals les persones i el planeta poden prosperar”. Així és, els recursos són limitats i el model actual de consum és insostenible fent falta quasi tres planetes per a l’any 2050 si seguim a aquest ritme. Compartir el planeta és urgent, no tan sols per a nosaltres sinó també per als animals i les plantes, de manera que hagi suficients àrees naturals per a preservar la vida a la Terra. Segons l’ONU, prop d’un milió d’espècies animals i vegetals, un 25 % de totes les que habiten el planeta, estan en amenaça real d’extinció.
Una altra investigació publicada a The Lancet Planetary Health, mostra que “el planeta només podrà seguir proporcionant un nivell de vida bàsic per a tothom si els sistemes econòmics i les tecnologies es transformen dràsticament i els recursos crítics s’utilitzen, gestionen i comparteixen d’una manera més justa”.
De fet, al planeta hi ha recursos suficients per a tots sempre i quan no continuem aquest ritme accelerat de competitivitat i consum que genera unes desigualtats insostenibles. Una quarta part de la humanitat acapara les tres quartes parts dels aliments disponibles i el 83 % dels recursos mundials. Compartim un mateix planeta, amb aliments i recursos que han d’arribar a tots. La manera de fer-ho és cedint els excedents dels recursos de cada país, fent una bossa en comú, perquè es puguin repartir segons les necessitats de cada nació. Així, totes les persones podran viure dignament, en pau i sense guerres.
Si volem evitar l’autodestrucció, hem de fer cas als científics, o compartim o morim. Com diu un proverbi indígena, “només quan l’últim arbre sigui tallat, l’últim riu enverinat i l’últim peix atrapat, ens adonarem que no es pot menjar diners”.
